Skip to content

In-filtrats

Octubre 1, 2013

Image

La recent detenció per presumpte exhibicionisme davant menors de l’ex cònsol menor d’Andorra la Vella i conseller a l’oposició, Josep Vila, ha tornat a treure a la palestra la difícil dicotomia entre el dret a la intimitat i el dret a la informació que ja va ser motiu d’intens debat durant l’anomenat cas Cornella.

No tornaré a entrar en la qüestió de si s’ha de protegir o no la identitat d’un càrrec públic que està implicat en un afer delictiu (matisaré novament que estar implicat, imputat o processat no vol dir ser culpable; vol dir que un tribunal té suficients indicis perquè se l’investigui i posteriorment, si procedeix, se’l  jutgi). Crec que al post que vaig redactar al gener sobre aquest tema va quedar, per la meva part, força clar.

Sí vull incidir arran d’aquesta nova detenció d’un càrrec públic en un nou element de reflexió que plana des d’aleshores -i més enllà- i és el de les filtracions de la policia i batllia als periodistes.

La informació de successos i tribunals és matèria especialment sensible perquè afecta la llibertat de les persones i els drets fonamentals. Els diversos codis deontològics de la nostra professió manifesten expressament una protecció de la intimitat dels implicats perquè no es divulguin informacions que no són d’interès general i que afecten el terreny privat de l’afectat, especialment tot allò que fa referència a la seva família i el seu entorn social. Ara bé, enlloc es protegeix la seva identitat. Fer-la pública no vulnera la seva intimitat. I és a criteri de cada mitjà que  es publica o no. I el principal criteri per fer-ho és si hi ha interès general o no en la difusió de l’esmentada identitat. Ningú no posa en dubte que en els càrrecs públics això ha de ser així. Perquè un càrrec públic té una projecció pública i la seva implicació en un presumpte afer delictiu té molta més incidència que la d’un ciutadà anònim.

Dit això, cal afegir que a Andorra ni policia ni batllia són institucions transparents. No tenen departaments de comunicació ni professionals al capdavant que informin de tot allò que té interès públic. És molt difícil fer un seguiment dels casos i les diferents operacions judicials; tampoc s’informa públicament de les sentències fins que no són fermes, sentències que es pengen en un portal sobre les novetats del qual ningú no n’informa.

Per tant, per elaborar la informació de successos i tribunals és necessari tenir contactes, fonts properes, col·laboradors que se la juguen perquè són persones, algunes jurades, subscrites al secret professional. Sense aquestes fonts no sabríem quines causes estan en curs, ni com evolucionen les operacions policials, ni quan és la data d’un judici que ha provocat una gran alarma social. No hi hauria, en definitiva, periodisme. Semblaria, per tant, que vivim en una bassa d’oli, que res no passa, que tot és molt normal. I no. Aquí també passen coses. I els ciutadans ho volen saber.

Fer una reflexió o actuar a l’entorn de les filtracions (que no dubto que ocasionalment puguin ser interessades) procedents de la policia o la batllia és el mateix que actuar contra les filtracions polítiques (interessades gairebé sempre): inútil. Sense una filtració no haguéssim sabut com s’estava redactant la primera versió de la nostra Constitució. Sense una filtració no sabríem que l’heliport del Patapou no es construiria. Sempre hi haurà algú que vulgui informar i sempre hi haurà algú disposat a escoltar.

A banda de si cal o no actuar, el primer que tots plegats hauríem d’exigir és transparència a les nostres institucions, totes elles, policia i batllia també. No pot ser que en ple segle de la informació els primers a potenciar el rumor i la desinformació  siguin els propis estaments públics. I que els propis estaments públics potenciïn les filtracions, algunes interessades.

Prenem com a exemple el model dels Mossos d’Esquadra, dels jutges i magistrats catalans o espanyols. No pot ser que en menys d’una hora l’Audiència Nacional espanyola faciliti més informació sobre un afer que implica un ciutadà andorrà que dues setmanes de trucades a la nostra pròpia policia.

Si a l’Audiència Nacional, que tracta qüestions tan sensibles com terrorisme o narcotràfic, és relativament fàcil obtenir informació oficial, per què no a la batllia? Per què no disposa de periodistes especialitzats?

Si la comunicació és fluida, es frenen les filtracions. Ningú busca allò que és de domini públic. I no posaríem en dubte la professionalitat d’aquells que treballen en pro de l’ordre públic i la justícia per fer possible un altre dret fonamental: el d’informar del què passa a la bassa d’oli.

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: