Skip to content

Sentit d’Estat

Octubre 7, 2013

comuns-600x400

Soc usuària de nombrosos serveis públics que em proporciona el comú d’Andorra la Vella: l’aigua, l’enllumenat, la higiene, la recollida selectiva, la deixalleria, els aparcaments…M’he beneficiat d’unes magnífiques instal·lacions de guarderies, esplais, ludoteca, parcs i centres esportius. Habitualment corro per un passeig del riu amb tartan i soc una assídua de les activitats culturals de tota mena.

Per sort no conec els serveis socials ni he necessitat mai anar a l’hostal Calones. Però sé que hi són. Tampoc he hagut de demanar cap ajuda o subvenció. Però també sé que hi són. Pago els serveis al preu que toca i crec que, en comparació amb els països veïns, són raonablement barats i d’alta qualitat.

Pago impostos, és cert. Cada dia més. I més que en pagaré. També ho fa l’empresa on treballo, i no pocs. Per tant, sí, realment ja es tracta d’això: a canvi dels meus impostos, reversió en forma de serveis i, a ser possible, bons serveis públics.

Em fa molta ràbia que per manca d’ingressos el comú carregui contra els ciutadans en forma de multes o de pujada de preus. Crec que ja pago amb escreix per merèixer cap persecució amb finalitat recaptatòria. I que no tinc la culpa de projectes fallits o faraònics ni d’una administració desmesurada bona part construïda per pagar favors polítics, o d’un excés de càrrecs públics i de confiança.

Sumo. I en global, el dèficit dels comuns ascendeix a 200 milions d’euros. Una autèntica barbaritat per a poc més de 70.000 habitants. I em pregunto com és possible que amb freqüència es fregui el límit d’endeutament si no és  que es traspassa. Entenc (que no vol dir que comparteixi) que els bancs siguin recelosos a renovar-los les pòlisses de crèdit. Però compto que amb diners públics hem rescatat estacions d’esquí que ens beneficien a tots (ara per ara no tenim cap altre model de riquesa) i que s’han construït a càrrec de les finances locals instal·lacions necessàries per al conjunt del país com ara Caldea. Tot i així la llei de transferències mai ha previst l’asimetria en funció del què genera al PIB nacional cada parròquia o de les obligacions que, per exemple, ostenta la capital.

El proper exercici les transferències als comuns es veuran congelades. Una mesura provisional i de curta durada: només un any. En total, 52 milions d’euros, una xifra superior al 2012 quan es van repartir 44 milions  fruit, però, de la regularització del pagament de transferències dels anys anteriors, superior al què tocava per haver estat dos exercicis sense pressupost. Diu el Govern que és suficient per funcionar i que cal que els comuns també entenguin que la difícil situació és general i que, per tant, han de contribuir a participar del sacrifici que tots plegats fem per superar la maleïda crisi.

Els comuns fa cinc anys que redueixen despesa. Fa cinc anys que han apujat tarifes, han suprimit subvencions, han reconduït partides, han mancomunat serveis, n’han externalitzat d’altres i, tot i així, han creat noves atencions fruit de la difícil situació econòmica per la què travessem. Han procurat no deixar ningú desatès.  Fa temps, des de l’inici de la crisi per ser més exactes, que són a la primera línia de xoc, fent de matalàs -o més aviat de coixí-.

Tothom ha de contribuir a frenar el cada cop més inassolible dèficit públic. Tothom. Ho subscric. Ara bé pagar 14.000€ al mes a un assessor no és un bon exemple de partida per seure amb ningú a negociar retallar res. És molt fàcil exigir que els comuns facin esforços mentre es plantegen pressupostos estatals amb 70 milions d’euros de deute tot i tenir major recaptació fruit de l’IGI. Retallar les transferències es traslladarà forçosament sobre el ciutadà en serveis més cars, reduïts o directament suprimits, i en menor inversió. Perquè els comuns continuen sent a la primera línia però pateixen una davallada importantíssima d’ingressos. Tant que alguns tenen seriosos problemes de tresoreria.

Vol el Govern doncs que una part de les transferències es continuïn destinant a pagar més deute o vol serveis de qualitat per als ciutadans? Què pretén el govern quan presenta als cònsols una mesura ja presa apel·lant al sentit d’Estat ? Consens? Què passa si finalment els comuns ho rebutgen? Tiraran pel dret? Amb quina credibilitat doncs seurà el ministre de la Presidència a negociar cap proposta de redefinició de model d’Estat si tot s’adopta per la via de l’ordeno i mano?

En cap moment crec que els comuns hagin de desaparèixer o fusionar-se. Com tampoc crec que hagin de tenir carta blanca. Com a administració més pròxima al ciutadà és necessària, imprescindible. Igualment és imprescindible i urgent valorar els serveis públics en la  seva justa mesura i decidir què i a qui correspon assumir cada part. Cal tenir sentit d’Estat, efectivament.  En tot i per a tot. Visió global. Acabar amb els regnes de taifes i posar ordre en la gestió de les finances públiques perquè som els què som i no serem molts més. Cal redimensionar les administracions, totes elles.

Atribuir només als comuns manca de responsabilitat és erroni. La mala gestió no prové només de les administracions locals. Arreu s’han fet barbaritats. I no han passat, desgraciadament, factura. Voler fer creure que la culpa és d’uns i no pas de tots és injust. I perillós. Alimenta la creença que els comuns són prescindibles. Fins i tot molestos. Administracions sobrants que castiguen l’Estat i el benestar dels seus ciutadans. Per ara, no tenim cap més model. La gran majoria de serveis que presten els comuns no els presta ningú més. Bé, sí, els presten particulars. No vull pensar que la voluntat final sigui desmantellar els serveis públics. O si?

Advertisements
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: