Skip to content

Tragèdia a la grega

Novembre 6, 2013

plato-canal9

Podria parlar d’Ordino Studios però ho deixo per a més endavant: espero que se’m passi el “cabreig”.

Podria parlar dels “intel·lectuals” de baixa talla (moral i mental) que han redactat un manifest a favor de la prostitució a França (no seran pas les seves filles i fills objecte del proxenetisme; podeu estar-ne ben segurs), però també espero que se’m passi el cabreig (si és que mai passa).

I també ho faria amb molt de gust del darrer llibre del company de fatigues Gualbert Osório sobre la història de Ràdio Andorra però espero acabar la segona lectura d’un autèntic manual de referència per al nostre sector (per no oblidar què som per ignorar d’on venim).

Vull parlar novament de mitjans públics, de la seva politització, de l’atropellament de drets que significa l’anunci del tancament de Ràdio i Televisió Valenciana (RTVV). Vull parlar novament de periodisme, d’un sector -el nostre- que ens permet viure i menjar cada dia amb el què passa al nostre voltant.

Vagi per endavant l’apreciació que el PP no ha tancat només RTVV.  Prèviament (fa un any aproximadament) ja va suspendre Ona Mallorca i TV de Mallorca amb l’excusa de la crisi. I dic excusa perquè Mallorca i València són, juntament amb Madrid (on també perilla la continuïtat de la televisió pública autonòmica) el paradigma de la corrupció política a Espanya;  l’exemple (mal exemple) de la mala (o pèssima) gestió pública (aeroport de Castelló, Fórmula 1, cas Noos i molts altres).

I és que ha estat el PP i no cap altre qui ha enfonsat primer Ona Mallorca i després Canal9: manipulant les redaccions, contractant a preu astronòmic presentadors “escombraria” (permetin-me ser tan agra amb determinats companys de professió, mercenaris de la informació al servei del poder), apostant per la carnassa, utilitzant-la per a prebendes, allunyant-se de l’audiència, abandonant la llengua.

Menció a part mereix l’argumentació del president valencià, Alberto Fabra, sobre el tancament de l’ens públic. Escudar-se en els problemes econòmics, en que l’administració pública no és un “sac sense fons”, o que abans de tancar escoles i hospitals és preferible tancar una tele que ja no veu ningú és, a banda de cínic, fals. La raó no és simplement econòmica. La raó és política. Mentre RTVV ha estat un instrument al servei del poder i no dels ciutadans, tenia raó d’existir. Ara és sobrer. El què no diu Fabra és que alguns dels directius de la televisió valenciana estan imputats a la Gürtel; tampoc no explica els números ni detalls del seu deute, ni què s’ha pagat o deixat de pagar a tertulians estrella o a productores externes pròximes a personalitats del partit. En definitiva, ningú no sap per on s’han colat els diners que ha provocat la fallida d’un ens que fa vint anys generava beneficis.

La crisi ens afecta a tots, mitjans públics o privats. Però la manca de confiança del PP en els serveis públics que gestiona (serveis que es poden privatitzar com ja ha fet abastament amb la sanitat valenciana) no és fruit dels cada cop menors recursos sinó d’una clara voluntat política de negar la pluralitat i també, i molt especialment, de negar la llengua i la cultura.

El drama de RTVV és que deixa al carrer milers de treballadors d’un sector ja molt malmès. I deixa els ciutadans valencians sense la possibilitat de convertir la seva televisió en un referent educatiu i cultural en la seva llengua.

El més indignant d’aquest anunci de tancament a la grega és la manca de voluntat de presentar alternatives i la unilateralitat de la decisió, sense sotmetre-la al parlament valencià, òrgan màxim de sobirania sobre la gestió pública, i sense negociar amb els treballadors el seu futur i viabilitat, després que la justícia rebutgés l’ERO que afectava un miler de treballadors.

I el més preocupant és que la imitació posa en antecedents altres organismes públics per repetir l’experiència posant-se així en perill l’existència dels mitjans públics i en general de tots aquells serveis que depenen de l’administració.

Perillós debat el de comparar una televisió amb un hospital. Així comença la demagògia. I la infàmia.

Així comença la mentida presa per veritat.

Anuncis
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: