Skip to content

La sabata

Novembre 15, 2013

Image

Tinc uns tiets, ja grans, que amb notable amargor i, -per a què negar-ho, certa vergonya també- m’explicaven fa poc que s’havien quedat enganxats amb l’engany de les preferents.

Passen de llarg dels 70 anys, quatre estalvis, una caseta i poc més. Han treballat tota la vida per fer-se el raconet amb el què arribar a la vellesa i, per si les forces fallen, ingressar en un centre sense haver de carregar familiars.

Fa mesos que no dormen. Amb llàgrimes als ulls m’explicaven que el director de la seva oficina, una persona de “tota confiança” (un cas clàssic dels preferentistes), els va assegurar que obtindríem millor rendiment i que podrien disposar dels seus estalvis quan volguessin si signaven un nou contracte un cop vençuda la llibreteta de tota la vida a plaç fix. Mai els van explicar què significava allò de la participació preferent, i de fet, els van fer signar un document en blanc. Remarco: EN BLANC.

Al cap d’un any es van adonar que allò no era allò. Que, quan van necessitar els diners per a una reparació urgent a la casa, no en podien disposar. De fet no tenien garantit que mai poguessin recuperar ni un sol xavo i, si ho feien, no seria en la seva totalitat.

Davant la urgència, el banc, per a més vergonya, els oferia un préstec amb interessos “baixos”.

No conec cap preferentista que no sigui o bé jubilat o bé pensionista. Cap. I si bé és cert que ningú no hauria de signar MAI documents en blanc, també és ben cert que fins ara mai ningú li restava credibilitat a tot un senyor director d’oficina amb qui s’havia tractat tota la vida.

Després d’aquest llarg pròleg (per entendre el perquè i el perquè no de determinades coses), m’hi poso a valorar l’acció del diputat de les CUP, David Fernández, amb la famosa sandàlia a la mà durant la compareixença de l’exministre i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, a la comissió del parlament de Catalunya que analitza la crisi de les caixes.

Abans però d’entrar en valoracions de fons i de forma, vull destacar que les CUP tenen tres diputats. TRES.

Dit això, vaig al gra.

Formes. Formes són les que van adoptar els directius bancaris per pressionar els seus comandaments i assalariats a col·locar des del 2008 participacions preferents a tots els petits estalviadors perquè no hi havia líquid a les caixes. Formes d’abús de confiança per fer signar a persones grans i d’escassa formació cultural documents que els comprometien i que no entenien ni mai els van voler fer entendre. Formes en forma de manca d’escrúpols per fer signar documents en blanc i “no s’amoïni que és el mateix que fins ara”. Formes de desaparèixer del mapa per no donar explicacions, de canvis sobtats d’oficina i de departament per no ser localitzat un cop esclata l’afer i els afectats reclamen. Formes d’aprofitar-se de la crisi per cobrar milionades de consells d’administracions ruïnosos; de posar preu al silenci. Formes d’esquivar la justícia.

Sí, és cert: la comissió parlamentària catalana que analitza la situació a les caixes és una fanfàrria. No serveix de res. És un rentat de cara, un brindis al sol i a la galeria. Com moltes altres. Però ja que ho és, que almenys algú digui les coses pel seu nom. Reducte de pataleta, amb la sandàlia a la mà, en un acte carregat de simbolisme, o amb les paraules justes. Posant en la seva boca el sentir de la majoria o fent el numeret. Millor que Fernández mostri la sandàlia que no ho hagin de fer els meus tiets. Perquè no puc assegurar que, si mai tenen l’oportunitat, s’estiguin de llançar-la.

Tot i així, un matís i una petició: que les CUP aprofitin el tiron i denunciïn davant els tribunals tots els abusadors; que es posin del costat dels desnonats i dels preferentistes arruïnats i es personin com a acusació particular. Només així tindran credibilitat més enllà de la rebequeria.

He trucat aquests dies els meus tiets. No han recuperat els diners (encara). Però aplaudeixen que algú hagi plantat cara als principals artífex de la crisi financera pagada a escot i sense responsables. Per no sentir-se oblidats, també, pels seus polítics. I tot i que segur que mai votaran les CUP, convenen a destacar que, com a mínim, algú s’atreveix a dir el què la gran majoria voldria i no pot. I no pot perquè tem perdre-ho tot si protesta massa, si es destaca o se significa. És aquesta la merda entre tanta merda (i perdonin l’expressió).

Anuncis
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: