Skip to content

E la nave va

febrer 14, 2014

William a Ràdio Andorra

Tristor.

La setmana ha arrencat amb la luctuosa notícia de la desaparició d’en William Danjon: políglota, culte, col·leccionista d’art, amant de les coses belles, de les belles coses -per simples que fossin-, del te amb magdalenes al costat de bona companyia i agradable conversa.

La seva era una història plena de clarobscurs, de matisos en blanc i negre. La seva presència omplia de peculiaritat  el terreny que trepitjava i mai va passar desapercebut tot i que era persona discreta en manifestar la seva opinió. Mai vaig saber del cert si estava a favor o en contra del copríncep episcopal tot i tenir bona constància de tenir gran espiritualitat i misticisme; o de si acceptava o no l’avortament, l’eutanasia i el matrimoni gai; o si sentia simpatia o antipatia per determinats polítics; o dels impostos; o de la divisió territorial. I és que  no tenim un coneixement profund del seu pensament més enllà dels molts articles d’opinió publicats al llarg dels anys -gairebé tots relacionats amb la cultura- perquè no ha concedit massa entrevistes ni tenim coneixement de l’existència d’unes memòries dels anys daurats de Ràdio Andorra.

Amic dels seus amics, era una persona molt amable, entranyable, un avi per a tothom.  Sincer. Directe. Gens hipòcrita. I humà. Molt humà, d’enorme cor.

En William no viatja sol. Malauradament en la mateixa setmana acomiadàven Will Vernon, tècnic de vella escola, singular protagonista dels canvis tecnològics a la ràdio, vingut des de terres molt llunyanes a una Andorra analògica; l’altra veu, la que no s’escolta però és imprescindible per a que els protagonistes no emmudeixin.

Dos comiats que ens fan sentir més petits -i més vells-  a tots aquells que continuem com podem, en mig de la crisi (de valors, econòmica, i professional), el seu camí.

Enrenou.

Enrenou per la designació de Joan Ramon Peralba i Pere Gispert a la cúpula policial, ara fa vuit mesos, i posterior destitució in extremis dilluns passat després d’haver estat inculpats en el cas de les escoltes telefòniques al cos d’ordre  fa ni més ni menys que quatre anys.

Enrenou l’engegat el dilluns que ha provocat en 48 hores la destitució de Peralba i Gispert, la designació de Jordi Moreno com a substitut, la creació de quatre àrees organitzatives al cos, la dimissió en bloc de la junta d’un dels sindicats de la policia -el SIPA- i la presentació de demanda de jubilació de tres inculpats en diversos afers obscurs.

Enrenou que es complementa amb l’amenaça d’SDP de personar-se en el cas de les escoltes com a acusació particular després de denunciar la passivitat de la fiscalia, que tenia la pretensió de tancar el cas fa un mes sense haver citat a declarar cap dels implicats directes en l’afer.

Enrenou per la renúncia del seu càrrec del ministre de la Presidència després de la destitució de la direcció policial per desacord amb la decissió, renúncia que no ha estat acceptada pel cap de Govern qui no ha explicat de manera clara perquè un ministre que no té incidència directa sobre la policia presenta la dimisisó per dos comandaments que ni tant sols estan sota la seva responsabilitat.

Enrenou en saber-se la intenció d’una part de l’acusació particular de citar a declarar el propi ministre de la Presidència en tant que era titular d’interior quan es van produir les escoltes a la policia.

Setmana d’enrenou que no ajuda a l’estabilitat d’un cos tan important  pels vanagloriats seguretat i ordre públics.

Indignació

Indignació en verificar la capacitat immensa dels polítics per mentir-nos i fer-ho sense parpellejar.

Compareix el ministre de l’Interior espanyol davant la comissió parlamentària pertinent per esclarir les causes de la mort d’onze immigrants a Ceuta. Després de negar com Judes fins a tres vegades que es disparés contra ells -el què va provocar que s’ofeguessin intentant fugir de les bales-, verifica que certament es van utilitzar elements antidisturbis (pilotes de goma i bales de fogueig) per evitar que arribessin a territori espanyol i per tant a la UE, per a major honor del memorial de la vergonya.

És d’aquella espècie de polítics hipòcrites que diuen defensar la vida per sobre de totes les coses, fins i tot la dels no nascuts, mentre anteposen una pretesa seguretat nacional tot evitant pels mitjans que calgui que un grup d’afamats que fugen de la misèria entrin en territori comunitari.

Prestar el deure d’auxili a la xusma està fora de tot abast per als designats per Déu per governar-nos, per a desventura nostra.

Silencis

Silencis intencionats els què es desprenen de la darrera reunió entre els cònsols i el Govern per avançar en una nova delimitació de competències (és a dir, en un nou model d’administració territorial). Silencis que diuen més que les paraules, que manifesten desavinences, que demostren diferències. Silencis que es tradueixen en escuets comunicats que no diuen res més que paraules bensonants (calendari de treball, clima cordial, voluntat d’avançar), silencis que es produeixen curiosament al cinquè país amb major llibertat de premsa del món segons el darrer informe de Reporters Sense Fronteres.

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: