Skip to content

Una crisi menor

febrer 19, 2014

francescrobert

La destitució del director de la ràdio i televisió públiques d’Andorra, Francesc Robert, és una excel·lent mostra de com no s’ha de resoldre una crisi menor, crisi que ha durat tres mesos, que ha sumat ruptures internes tant al sí del Govern com entre el grup parlamentari de DA i l’executiu, motivant tota mena d’especulacions, generant incertesa entre els treballadors de l’ens públic i davant el descrèdit de la població.

La destitució de Robert, produïda dilluns, tampoc no ha estat clara i definida i a data d’avui ningú no sap del cert si ha estat per unes polèmiques declaracions a una ràdio catalana que qüestionaven el nostre model d’Estat, per la gestió econòmica de l’ens públic, per la qualitat i quantitat de la programació, pels resultats d’audiència, pels informatius sense ingerències o per tot alhora.

Sí hem conegut pressions insistents especialment des de determinades files del grup parlamentari de DA perquè el cap de Govern actués amb contundència en considerar que Robert s’havia saltat -al seu entendre- tots els protocols possibles en opinar obertament contra el nostre model institucional  (no he trobat cap manual que digui que l’opinió personal del director d’un mitjà de comunicació públic s’ha de reservar al més estricte àmbit privat ni tampoc que hagi de coincidir amb la línia ideològica del grup parlamentari majoritari).

El que per a Robert ha estat un atac a les llibertats democràtiques més elementals, per al Govern ha estat una contínua pèrdua de confiança que no se centra en una única qüestió cosa que genera encara més dubtes sobre la decisió.

Decisió que a més no ha estat col·legiada (al consell de ministres que es va presentar la destitució no hi eren tots els titulars) i que ha assumit en solitari el cap de Govern -qui ja ens té acostumats a autoimmolacions públiques- com a president del consell d’administració de Ràdio i Televisió d’Andorra.

El propi Antoni Martí durant la compareixença en la què va anunciar el cessament del director de l’ens públic va admetre haver dilatat massa en el temps la resolució (quasi tres mesos), argumentant que no havia estat fàcil.

I fàcil no deu ser perquè al darrer mes i mig hi ha hagut una cadena d’afirmacions, especulacions i desmentits que han deixat el ministre portaveu i avalador principal de Francesc Robert al capdavant de la televisió pública en una situació més que complicada.

Jordi Cinca sempre ha dit desconèixer que el cap de Govern volgués destituir el director de l’ens públic. El director de l’ens públic sempre ha negat conèixer els arguments pels quals havia perdut la confiança del cap de Govern i el cap de Govern ha mantingut el més estricte silenci en tot aquest temps mentre buscava substitut per a Robert, una recerca difícil i inicialment infructuosa. I enmig de tot plegat, les pressions insistents i contínues del grup parlamentari de DA per forçar la marxa del director dels mitjans de comunicació públics. Un vodevil propi de pel.lícula dels Germans Marx.

Hi ha qui pensa que s’ha fet massa soroll per una destitució més que previsible. Jo soc del parer que governar implica prendre decisions, que les decisions poden no acontentar tothom, que tenir sentit d’Estat obliga necessàriament a actuar de manera ràpida davant una crisi, encara que sigui menor, i que ser cap de Govern vol dir liderar i no utilitzar els subterfugis i les pressions per intentar forçar una dimissió i així rentar-se les mans.

També soc del parer que tota decisió pública que afecta les arques de l’Estat s’han d’explicar amb transparència i convenciment, agradi o no l’argument, sigui o no compartida.

Si una crisi menor com aquesta ocupa tres mesos del temps d’un cap de Govern, del seu gabinet, de la premsa i del parlament, no vull imaginar què passaria amb una de molt més important que posés en escac el Govern o qualsevol altra estructura de l’Estat.

Són els detalls i les formes les què ens fan valorar la capacitat dels nostres polítics en les seves decisions. I lamentablement per a tots en aquest afer els nostres mandataris no han estat a l’alçada generant una crisi molt superior. A no ser que no s’hagi explicat tot i que a sobre de la taula hi hagués alguna amenaça insalvable. O pitjor encara: que interessés desviar el focus d’atenció  cap a la televisió pública -un fet que comença a ser recurrent-, evitant per tant posar-lo en d’altres punts de molta més trascendència com la reforma ja en vigor de la seguretat social, la reestructuració de les pensions dels funcionaris, la remodelació de l’hospital i del sistema sanitari, la negociació amb els comuns, les converses amb Brussel·les, l’atur, la crisi, les escoltes a la policia o l’IGI bancari. I que en realitat destituir o no Robert fos el de menys i la menor de les preocupacions.

Advertisements
4 comentaris
  1. No conec en Francesc Robert, i Déu me’n guard d’opinar d’una decisió governamental de la que ignoro gairebé tot.
    Ara bé, la meva experiència quant a la RTVA es limita a “no escoltar-la, no mirar-la”. I això només basant-me en la meva experiència de quan m’ha calgut, essent a Andorra, assabentar-me de quelcom. Posaré dos exemples.
    Un cop, vaig veure muntat un circuit de motocross o enduro (no hi entenc gaire), per Santa Coloma, al costat del riu. Interessat per veure la cursa, vaig posar RNA per assabentar-me, al proper informatiu, què era allò i quan començava. Res de res. Ni esment. Van fer un informatiu de dos minuts, dient el temps que feia i que no hi havia problemes de trànsit. Potser era diumenge, i feien festa els locutors.
    Un altre cop, volent anar a esquiar un dissabte, vaig posar TVA per veure si parlaven de quin temps faria, l’estat de la neu, etc. Tampoc res. No van dir ni ase ni bèstia sobre les condicions de la neu.
    Una ràdio i una televisió molt “cutres”, doncs. Potser sí que ha dit el que no havia de dir, potser sí que no sabrem els motius, però que la cosa no anava, segur.

    • Doncs quina mala sort! Jo escolto sovint la ràdio pública, per raons òbvies, i miro els informatius de la televisió i justament informació del què passa a Andorra sempre en donen. També de l’estat del temps, on tenen un home del temps força conegut. El què no té és una informació permanent, tipus canal 3/24, però en principi, els informatius de la televisió andorrana són ben valorats en aquesta última etapa.

      Una abraçada Xavier.

  2. Jo penso lo mateix què en Xavier. Aquesta televisió no es gens atractiva per mirar-la. Penso què uns informatius què apenas trigan 20 mn per donar noticies què la majoria de vegades no son important, no és interessant. La informació, la noticia ha d´estar a peu del carrer. A vegades he vist un accident desde la finestra de casa i a la mateixa porta d’ Andorra TV i ningú ha sortit per cobrir la informació en directe. Això si, es més important un curset de cuina a Sant Julià per posar un exemple.

    • Gràcies per opinar Carme.
      Tot és millorable, evidentment. No qüestiono el què dieu. Segurament és cert que els continguts de la televisió pública són millorables, com els de la resta de mitjans. Però és que és molt costós elaborar continguts! I hi ha la gent que hi ha. I el pressupost que hi ha. El què caldria saber és quin model es vol: si una televisió enganxada als informatius i al carrer, i res més; o una televisió que entretingui, eduqui, formi i informi. I això,que és l’essència d’un mitjà públic, necessita recursos i els recursos avui són escassos.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: