Skip to content

Amb el joc no s’hi juga

Mai 22, 2014

crupier_casinos_espana_1864674200

El Govern ha complert la seva promesa i ha aprovat el projecte de llei del joc. A falta de rebre en mà el document complert, a la presentació efectuada a la darrera roda de premsa posterior al consell de ministres es van exposar tot un seguit d’elements que d’entrada fan posar els pèls de punta.

El primer d’ells és la permissibilitat de fumar a les sales de joc (casino i bingos principalment), excepció que el ministre responsable de la qüestió, Antoni Riberaygua, va argumentar amb la gens menyspreable apreciació que el tabac estava “íntimament lligat al joc” i que si es volia “productivitat” (és a dir, guanyar calés), havíem de ser laxes en aquest aspecte de la llei perquè sigui realment “interessant” l’obertura als jocs d’atzar. L’argument és de gran pes si mirem la xifra absoluta i rodona que significarà la taxa pel Casino: 2 milions d’euros. Ara bé, si avaluem altres conceptes (la salut pública o la defensa de la igualtat davant la llei, per exemple) l’argument queda coix i, a més, resulta pervers.

Fa pocs mesos ens posàvem les mans al cap perquè un grup de restauradors recollien signatures per permetre fumar als locals públics en espais reservats. El grup parlamentari de DA i el propi Govern es van mostrar aleshores taxatius assegurant que no es faria cap pas enrere en la llei del tabac.

Doncs bé, amb el suport unànime del Govern (o així almenys ho va dir el ministre Riberaygua) i del grup parlamentari de DA, es crearan excepcions per a les sales de joc en relació a d’altres espais recreatius (bars, restaurants, discoteques, pubs, etc.), generant per tant un greuge comparatiu que ja veurem com queda recollit a la llei del tabac.

Aquest debat entre interès econòmic i interès general ja va ser objecte d’una agra discussió per part del govern autonòmic de Madrid sobre la proposta d’Eurovegas -com saben, desestimada finalment pels seus impulsors-. I aquest mateix debat plana ara sobre Barcelona World al costat d’altres com la permissibilitat en la prostitució.

Joc, tabac, alcohol i prostitució van íntimament lligats a la seva productivitat si la llei ho permet. Si no, no està demostrat que els centres lúdics facin menys caixa.

La productivitat en una sala de joc si està directament relacionada amb alguna cosa és amb la ludopatia i no pas amb la possibilitat de fumar. El joc és un lucratiu negoci no exempt de greus problemes socials i de salut en general. El projecte de llei aprovat pel Govern afegeix un conflicte legal, generant discriminació i sumant un problema de salut pública a la problemàtica derivada d’aquesta activitat. És per tant un car peatge i del tot innecessari.

Però és que a més el joc a Andorra tindrà una tributació molt més baixa que al nostre entorn, llevat del Casino. Serà d’un 10% perquè resulti atractiu.  I la compensació -hipòcrita, si m’ho permeten- és que el 50% d’aquesta recaptació es destinarà a projectes de caire social.

L’altre 50% s’haurà de concentrar en esmenar els problemes de seguretat pública associats (la prostitució il·legal, per exemple; o el blanqueig de capitals); o al tractament de la patologies derivades, mentals o físiques.

El joc ja està permès a Andorra. Hi ha el bingo. I només calia regular i acordar amb els operadors forans la distribució al país de les loteries estrangeres que es venen aquí.

El Casino i les sales de jocs recreatius no són la panacea vist el què l’envolta. I malgrat que el projecte de llei preveu vetar l’entrada  als ludòpates, no tothom està diagnosticat.  A més, avui, no hi ha cap casino, almenys a la vora, altament rentable. Fa vint anys ja es va valorar la possibilitat i va rebre un unànime rebuig polític i social. Fa vint anys hi havia empreses interessades amb propostes reals sobre la taula. Avui no n’hi ha cap. Però a diferència de fa vint anys, perquè vinguin pervertim el sistema democràtic permetent els privilegis.

On és doncs el benefici de tot plegat si avui el joc ja no és econòmicament tan interessant, genera diferències i provoca problemes socials? És que no ho sé trobar, francament.

 

Advertisements
4 comentaris
  1. Salvador permalink

    Tot això hauria estat molt bé fa cent anys o potser cinquanta però posar avui en dia un casino a Andorra em sembla una estupidesa ruïnosa que acabarem pagant entre tots.

  2. judithsalazaralvarez permalink

    Abans que res, agraïr-te que tornis a regalar-nos el teu temps x fer-nos reflexionar. S’agraeix tot allò q contribueixi a l’esperit crític.

    Respecte el post dir-te que és un d’aquells temes respecte del que no sé massa què pensar…
    No voldria ser “pájaro de mal agüero i tandebò ens equivoquem, però, a priori, em genera els mateixos dubtes que a tu. Afegeixo, a més, les suspicàcies lligades a la licitació de la llicència (condicions, concurrència real, etc) diga’m desconfiada…
    Enfí, massa dubtes que ja s’aniran resolent…
    Torno a dir, tan debò surti genial!!!

    • Gràcies Judith. Esperem que els nostres representants també hi reflexionin, s’ assessorin I no es deixin emportar -només- per la borratxera de les xifres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: