Retorn al passat

Dues recents notícies vinculades a la qüestió de com es gasten els diners de tots, m’han traslladat al passat tot just ara que celebrem els 30 anys de l’estrena de “Back to the futur”.

Com el professor Doc, a alguns la màquina del temps se’ls ha espatllat i en contes de viatjar al futur amb les finances públiques (sostenibles, coherents, eficaces), han fet marxa enrere, als anys de bonança, malbaratament, incoherència i desproporció.

Em refereixo als 180.000 € per a un estudi sobre la situació del comerç del país i a d’altres 145.000 € per reconvertir el CIAM, un centre que es va inaugurar fa tot just quatre anys, en una sala d’exposicions permanent però temporal.
Són només dos exemples entre molts altres però dos de molts significatius.

Pel que fa als 180.000 euros de l’estudi sobre el sector comercial andorrà, cal ressaltar que s’ha concedit “a dit” -és a dir sense cap concurs públic- a dues consultores foranes -de les que tenim ben poca informació, per cert- atès que l’entitat contractant, Andorra Turisme, és una societat anònima que no obeeix pel que sembla (ni que fos per ètica política) a la llei de contractació pública i per tant no està obligada a presentar concursos per adjudicar treballs d’aquesta magnitud econòmica.
Un estudi que molt em temo no distarà del què venen dient els comerciants i venedors del nostre país des de fa molts anys, aquells que palpen dia a dia la realitat del mercat i als que sovint fan cas omís Govern i comuns.

És d’entrada un total despropòsit que amb els diners de tots s’adjudiquin sense concurs projectes de 180.000 euros. Tal suma requeriria com a mínim lliure concurrència i una explicació detallada dels objectius i necessitats vistes com estan les arques de l’Estat.

Pel que fa als 145.000 euros que es regalen al comú d’Escaldes, és un altre despropòsit. Primer, perquè el CIAM és un edifici que té menys de quatre anys, que obeïa a un projecte -el de divulgació del Madriu-, que ha quedat en el no res, que ja va costar una milionada (prop de 3 milions d’euros), que no ha tingut pràcticament manteniment, que no s’ha divulgat i sobre el qual ningú no sap què fer-ne. I segon, perquè la nova sala d’exposicions del Govern que allotjarà és un espai provisional ja que està previst el seu trasllat definitiu al nou edifici The Cloud.

A mi, que la part alta d’Escaldes tingui equipaments socioculturals que la dinamitzin em sembla perfecte però amb coherència i sense sobrecost.

Els que tenen la màquina del temps espatllada haurien de fer un viatge al present per comprovar com llançar els diners per la finestra amb finalitats electoralistes ens ha abocat a més impostos i retallades, a l’ofegament del petit empresari i autònom, del treballador i les seves famílies.

Potser el problema rau en viatjar endavant i endarrere i no en copsar el dia a dia, la realitat del carrer: un viatge al centre dels problemes.